Recull esbiaixat de premsa & alguns comentaris:

"E incluso cabe la posibilidad de que Zapatero no pueda empujar a los suyos a un suicidio ritual propio de las sectas que creen cercano el fin del universo"
Enric Juliana. La Vanguardia. 2/11/06 Pàg. 27.

Esperem que sí però, malauradament, tot és possible.

Efecte Montilla? El PSC fins i tot ha perdut vots a Cornellà, en termes absoluts i relatius. Veure: http://www.parlament2006resultats.cat/auto/DAU090807399_L2.htm

Quina oportunitat perduda per tenir a la primera presidenta de la Generalitat, veritat Montse ? (Tura). I fins i tot les enquestes la posicionaven molt millor (amb diferència)

Algú li passarà factura als talibans del PSC per aquesta neteja amb salfuman que han fet al partit? L'epidermis ha reaccionat, faltarà veure ara els organs interns. Serà un bon tast de la vida dins del partit.

I ara què? Recordes tota aquella bilis contra Esquerra? Recordo especialment un blog de la Nuria Aguilar que he rebuscat. Creieu que les persones del PSC poden aixecar la veu ara per una cosa més significativa per elles? Sembla que algunes ja ho estan fent. I m'alegro per elles.

Ja sabem que els enemics comuns uneixen (sigui PP, sigui esquerra), però des de Lewis Coser l'any 1956, també sabem que el conflicte té moltes funcions socials positives, com promoure la capacitat d'adaptació de les organitzacions a noves realitats, però tot depén del sistema de vinculació de la pròpia organització. Si és una organizació excessivament forta i cohesionada.....els conflictes no fan aquesta funció, els canvis, les discussions reals, es posposen perquè són massa costosos emocionalment......fins que arriba un moment que la cosa explota.

Ui ! Parlant d'explosionables: i Convergència?

La patacada del PSC es preveia en totes les enquestes però.......en la majoria d'elles a CiU li otorgaven 50 – 55 diputats. Ei ! I n'ha tret 48. L'explicació dels 46 del 2003 va ser una cosa així com: “Els resultats no són reals, hem pagat la investidura a Aznar, el Trasvassament, la guerra a Irak.....”. I ara ? Quina excusa hi ha? Dubto que trobin una altra situació millor per treu-re-li profit (o això espero).

Costa avall i sense frens: L'any 1999 CiU esperava passar dels 60 diputats (www.convergencia.org/media/144.pdf ) i es va quedar amb 56. Ara esperaven passar dels 60 (i n'asseguraven uns 56) i s'han quedat amb 48 (amb context dels adversaris polítics inmillorable per ells) és aquest el sostre? O s'accelerarà la devallada? Pot aguantar 4 anys més CiU sense tocar poder (només tenen Tarragona i penja d'un fil). De què viurà tota la seva gent.....que ja no cap als consells comarcals? Obrirà això la porta a la resurrecció del PP com tem Zapatero?

Jo personalment m'alegro del clatellot. No es pot anar així per la vida.

El 2003 després de les eleccions el Mas, eufòric, se'n va anar de vacances “per què li havia promés a la dona”. Perfecte, però al tornar el tripartit ja estava mig encaminat. Ahir mateix, en canvi, ja estava trucant a la gent. Em diuen també que ara, enlloc de les trucades a Madrid, han començat trucant a Nicaragua “de bon rotllo”.

I no em direu que no disfruteu almenys els petits plaers de sentir ara el Duran dient coses com que:

"El PSC és sobirà per prendre la decisió" (http://www.lavanguardia.es/gen/20061102/51290559386/noticias/ciu-apuesta-por-una-coalicion-con-capacidad-de-interlocucion-con-el-psoe-psc-duran-mas-erc-josep-antoni-duran-lleida-alemania-spd-cdu-jose-montilla.html)

i facilitant-los als del PSC arguments per vendre la moto a la seva ciutadania dient que:

"Si Zapatero juga, ho farà contra un pacte PSC-CiU" (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=352769)

I fins on estaran disposats a arribar per tornar al poder?

Demà continuem amb amb la resta.

Només una darrera qüestió: al parlar de la reedició del tripartit només sento parlar de les negociacions PSC – ERC però.......recordem la postura bloquejadora de ICV en quant a les infraestructures (Braons, 4a pista de l'aeroport, noves línies de rodalies, cinturó). Un bloqueig d'elements (no "parlar de com ho fem" sinó "d'això ni parlar-ne") que Saura havia posat com a condició indispensable per tornar a pactar. I ara, envalentonat com està........